BEGIN ANEW (referent lliure)

Per a aquest últim exercici hem sigut totalment lliures, haviem de buscar un referent i basar-nos en aquest. He fet dues seqüències fotogràfiques que, tot i ser visualment diferents i amb referents bastant oposats, giren entorn al mateix tema: la invisibilitat social. Vivim en un món de tecnologies on gairebé tots tenim una doble identitat, fins i tot una doble vida, a les xarxes socials; moltes vegades aquest alter-ego que hem creat no es correspon amb nosaltres mateixos. Amb les fotografies següents vull transmetre que el nostre entorn sap que estem aquí (la llum de les espelmes i la llum del flash), però que no sap qui som en el fons (la figura humana en la foscor). Aquesta opressió que podem arribar a sentir resulta d’allò més perjudicial, per això, el que vull transmetre és que, tot i que seguim vivint en la foscor, hi ha formes d’escapatoria i que escollim el que escollim estarà bé; d’aquí el títol de la pràctica «Begin anew».

Per a fer aquesta primera seqüència he pres com a referència la pel·lícula «La llista de Schindler» de Steven Spielberg. M’he inspirat en un dels símbols més importants, les espelmes, que són de les poques coses que apareixen en color al llarg de la pel·lícula, i que a més simbolitzen el principi i el final del genocidi que van patir els jueus.

En el meu cas les espelmes simbolitzen l’essència de les persones, aquella part de nosaltres immutable i alhora l’esperança i una llum guia cap a allò bo. Amb el foc del llumí es crema un paper que té una paraula escrita (PAIN), al cremar aquest paper es detrueixen els mals del passat i quan aquest es redueix a cendres (es veu com surt el fum final) simbolitza que tot allò que amoïnava s’ha esfumat.

Des del principi tenia molt clar que volia fer una seqüència amb lightpainting, ja que de petita acostumaba a fer-ho amb la meva mare i em venia molt de gust tornar-ho a probar. La tècnica és senzilla, vaig posar una velocitat d’obturació lenta (4″) a la càmera i amb la llanterna del movil vaig dibuixar les lletres a l’aire.

Com a referent en aquest cas he pres el Bruno Mesrine (podeu trobar més informació aquí), fotograf que fa lightpainting.

Ambdues sèries giren entorn al mateix tema i aquesta és una continuació de la primera. Podem veure escrit «IT’S OK!», amb això vull transmetre que està tot bé, que està bé cremar el passat i voler començar de nou. Igual que abans no se’m veu però evidentment estic darrere, això, malgrat el missatge escrit que transmet, reafirma la invisibilitat social en la que vivim.