El llibre Xènia, tens un WhatsApp, de l’escriptora Gemma Pasqual i Escrivà, tracta, de ben a prop i manera clara i concisa, un dels temes més comuns durant l’adolescència: l’enamorament.

En la novel·la, la protagonista de la qual es diu Xènia, presenta uns personatges rodons, on es veu el seu dia a dia, el que pensen, i com, poc a poc, van evolucionant. L’adolescent protagonista comença a sentir aquelles papallones a l’estómac que simbolitzen l’amor, té les típiques preguntes i emocions que qualsevol altra persona de la seva edat. Hi ha un element que juga un paper clau en el desenvolupament de la història, aquest és el WhatsApp, la coneguda aplicació de missatgeria a la qual tothom hi està connectat. Doncs bé, la Xènia utilitza aquesta eina per començar a conèixer el Carles, el noi que li agrada, i així poder apropar-se a ell; és tal la necessitat que sent de parlar amb ell, que es passa el dia pendent del mòbil; ja que, gràcies a aquest també pot saber quan el Carles està en línia, quan no, quan llegeix els seus missatges, les seves respostes i reaccions…

Tota l’obra gira envers el mateix eix, utilitzant en tot moment un vocabulari fàcil, però alhora precís, juga amb la intriga i es genera un “vincle” entre el lector i els personatges que fa la lectura molt més fluida i divertida, perfecta per a un públic adolescent.

A continuació es farà un breu comentari d’alguns dels capítols de més interès de la novel·la, mitjançant els quals es donaran a conèixer els personatges i el seu paper a l’obra.

El capítol Nanit! (??-)…, tot i ser molt curt, exemplifica clarament una de les escenes d’allò més comuns durant les primeres setmanes d’enamorament. La Xènia, que ja no pot treure’s el Carles del cap de cap de les maneres, li dona voltes i més voltes al darrer missatge que ha rebut d’ell, no sap si respondre o no, fins que finalment ho fa, gairebé sense adonar-se’n. I és que, qui no s’ha trobat mai en aquesta situació? La gran majoria de persones potser no haguessin tingut la valentia de respondre, i haguessin passat la nit donant-li encara més voltes que la nostra protagonista.

Unes pàgines més endavant comença el fragment Pel·li i pizza <), de bones a primeres sona d’allò més bé, i més tenint en compte el que la protagonista acaba de viure: un petó del seu “crush”! L’únic que necessita en processar el que acaba de passar, i no hi ha millor forma que veient una pel·lícula amb l’àvia. Veuen Casablanca, un clàssic protagonitzat per Ingrid Bergman, Humphrey Bogart i Paul Henreid. És un punt molt a favor de l’escriptora de la novel·la el fet d’incloure un film tant conegut mundialment, això fa que als lectors els cridi la curiositat i aprenguin cultura cinematogràfica.

Per últim, Amb els ulls fixos a la tassa del vàter >- , cap a la meitat del capítol es veu com la protagonista s’enfonsa pel que li ha fet en Carles, se sent impotent, trista, plena d’ira també, no pot entendre com l’ha pogut trair d’aquesta manera. Quan l’àvia i la Laia s’adonen del mal que està passant, no dubten en consolar-la, sobretot la millor amiga. Això demostra una forta amistat davant totes les circumstàncies i la importància de sentir-se recolzat i també d’estar al costat de les persones que un estima. És una escena molt emotiva, amb un gran missatge al darrere, i que, tot i no ser adolescent, tothom hauria de tenir present.

El comentari ha estat només de tres curts capítols, on no es dona gran informació del que passa a l’obra, per tal d’evitar els famosos “spoilers”, així i tot, han estat triats pel rerefons que tenen, ja que tothom es sentirà identificat amb els personatges un cop llegides les breus escenes.

Potser, la cosa més positiva d’aquest llibre és la proximitat a la realitat que representa, per tant, es pot dir que és d’allò més versemblant. No és una novel·la psicològica, ni d’autoajuda, però pot servir per aquelles persones que es troben en un principi d’enamorament i no saben ben bé com actuar, ja que el fet de sentir-se identificades amb la protagonista pot fer veure altres perspectives.

Quan al llenguatge emprat, com s’ha comentat al principi de la ressenya, és simple, entenedor, juvenil; utilitza les típiques expressions d’adolescents… per tant, no hi ha cap problema de comprensió.

L’estructura del llibre també és senzilla, amb molts capítols curts que permeten fer pauses més continuades i seguir el fil narratiu. Un element que potser crida l’atenció dels lectors és els títols utilitzats, on es combinen alhora emoticones. Aquest fet, pot sobtar i confondre una mica, ja que les emoticones són difícils de desxifrar; per això, al final del llibre hi ha un annex amb el significat de totes aquestes. És interessant anar-lo consultant per tal d’entendre millor el que l’autora vol transmetre.

En definitiva, és una obra apta i orientada cap a un públic adolescent, sobretot entre les edats de 12-15 anys, on comencen les primeres experiències amoroses, hi ha dubtes de tot tipus, i alhora, és una edat on la lectura pren un segon pla en el dia a dia; per tant, no hi ha res millor que un llibre fluid com aquest.