Sempre m’ha agradat escriure, des que era petita de vegades escrivia el que sentia en una mena de diari i m’ajudava a expulsar les meves inquietuds; així i tot, era una cosa molt molt recurrent, potser escrivia un parell de pàgines “profundes” en tres mesos i mai vaig arribar a agafar un hàbit continuat. L’any passat quan ens van confinar tenia mil coses rondant-me al cap, era un cúmul de sensacions que ni jo mateixa sabia expressar, hi havia sentiments agradables i d’altres que eren tot el contrari, es podria dir que tenia una sensació agredolça. Amb tot això vaig decidir recuperar l’escriptura, al cap i a la fi tampoc tenia gaire més a fer. Obria un document de Word en blanc i començava a posar tot el que em passava pel cap. La meva ment anava molt més ràpid que els meus dits teclejant les paraules, això va fer que hagués de baixar el ritme i centrar-me més en els detalls de manera separada, a poc a poc anava endreçant les meves idees per “seccions” i les plasmava seguidament en el full. No em parava a pensar si el que escrivia tenia coherència literària o no, simplement anava teclejant fins que no tenia res més a explicar. Quan acabava m’ho rellegia diverses vegades, parant atenció en tots els detalls; veia les idees molt més clares i ordenades. Escriure em va ajudar a mirar al meu interior de manera objectiva, amb la ment en fred; així veia que era el que realment em passava i podia prendre decisions més fàcilment. També, em va servir per desfogar-me, per treure totes les preocupacions i malestars possibles i adonar-me que potser no eren tan grossos com el meu cap ho imaginava.
Veig aquells fulls en blanc com si fossin una nova ment, una ment buida que s’ha d’omplir, el lloc perfecte per traslladar tot el batibull que rondava a dins meu.
Ara he deixat d’escriure, per falta de temps, mandra, o potser por del que pugui arribar a sortir; però rellegeixo aquells escrits del confinament i em sento orgullosa, m’adono que moltes de les antigues preocupacions han desaparegut o les he aconseguit controlar.
Amb tot això, el que vull dir és que escriure és una de les millors tècniques per desfogar-se, conèixer-se a un mateix i ordenar pensaments; és possible que no us vingui de gust parlar amb algú, o que sí però que no sapigueu per on començar; per això, d’aquesta manera tot és més fàcil.
