Quatre parets, cap sortida i el temperament humà incontrolable. Aconseguiran escapar tots sans i estalvis?

• 

• 

FITXA TÈCNICA

• País: Estats Units
• Duració: 97 min
• Direcció: Sean King O’Grady
• Guió: Max Booth III
• Fotografia: Jean-Philippe Bernier
• Muntatge: Shane Patrick Ford
• Música: William Hawkins Finn
• Protagonitzada: Vinessa Shaw, Sierra McCormick, Pat Healy, John James Cronin, Lisette Alexis
• Data de publicació: Juny 2021 (TriBeCa Film Festival), 3 de setembre del 2021 (Estats Units)
• Idioma original: anglès

SINOPSI

Comença una forta tempesta amb amenaça de tornado. La Melissa, una noia adolescent, corre a casa a resguardar-se després d’una cita amb la seva novia. L’estan esperant els pares i el seu germà petit i en quant arriba es refugien al lavabo, on es queden atrapats. Les hores passen, la tempesta va a més, estan incomunicats; la situació és claustrofòbica. A mesura que els fets es van agreujant la Melissa comença a pensar que tot allò potser i ho ha causat ella, i que per culpa seva estan en perill.

CRÍTICA PERSONAL

El que més m’ha agradat ha estat el paper de la noia, és la típica adolescent que té la seva vida «paral·lela» als pares, que sembla que lo únic que necessita és estar fora de casa i anar a la seva; però que en el fons té a la seva família molt present. Crec que un paper d’aquest tipus és clau per arribar a un públic més ampli, al cap i a la fi la pel·licula va dirigida a uns espectadors adults (a partir de 16 aproximadament) i si no hi ha cap personatge adolescent és més difícil captar l’atenció d’un públic adult jove.

Són diverses les coses que no m’han agradat i que es podrien millorar. Sota la meva perspectiva l’argument no se sosté, hi ha diverses escenes que no tenen massa coherència, d’altres que estan sobreexagerades fins al punt de resultar pesades. Tot i que és una pel·licula de terror, de moments de por i tensió n’hi ha molt pocs. Al marge de l’argument, podríen haver utilitzat com a recurs principal plans, angles, iluminació, so… més adecuats. Per exemple els primers plans i plans detall generen expectació i misteri cap a l’espectador, fent que aquest quedi atrapat a la pel·lícula i sigui partícep d’aquesta; o la il·luminació cap als personatges podria haver estat més dura, per crear més zones fosques i amb això més tensió…

D’una altra banda s’ha abusat massa d’efectes especials en els moments de sang, que feien que les escenes fossin encara menys creïbles, a mí personalment em creava més sensació de fàstic que no pas por.

En definitiva, personalment no recomanaria aquesta pel·lícula per totes les raons exposades anteriorment. En especial per l’argument que, des del meu punt de vista, si aquest no enganxa al principi difícilment ho faran la quantitat d’efectes que puguin haver utilitzat.