REC, molt més que un botó
M’atreviria a dir que no és cap sorpresa que el món està canviant radicalment, i més tenint en compte els dies que corren… Fins fa poques dècades els nens petits corrien a casa després de l’escola per poder veure la seva sèrie preferida i l’endemà comentar-la amb els amics; i ara, on està aquesta il·lusió? Els mitjans audiovisuals han irromput en les nostres vides, donant pas al transmedia storytelling; tal com comenta l’usuari «sarramostre» en el seu article REC, molt més que un botó. Raona que aquestes novetats ens fan partícips a temps real de tot el que està passant; podem votar, valorar, compartir… tot el que vulguem, sense límits; però alhora la immensitat de coses que circulen a la xarxa no tenen una «vida» assegurada, avui potser tenen èxit i demà cauen en l’oblit.
Estem tots en aquesta «roda» digital que es va fent més i més gran, qualsevol persona amb uns mínims coneixements pot generar contingut i fer-lo públic i, tal com diu l’article, això comporta la destrucció del món laboral d’especialitzacions. La formació universitària és cada vegada més diversa i personalitzada (això en sorprèn, però als EUA ja fa molts anys que segueixen aquest model) per orientar tota mena de perfils; i això ho enllaça amb el canvi necessari en el sistema educatiu. Potser ha de ser a les escoles on ens han d’ensenyar com funciona la vida real i com «sobreviure» per nosaltres mateixos; sent capaços de tenir idees innovadores i pensar out of the box, per després utilitzar les noves tecnologies.
En definitiva; el món canvia, i som nosaltres els que ho estem provocant; l’article fa mencions molt interessants, algunes d’elles històriques, que fan donar-nos compte que, tot i poder ser un crack en les noves tecnologies, els coneixements universals, històrics, culturals… són indispensables.
